Sobre la violència sectària a Jos, Nigèria

Escrit el 9 de març de 2010

Almenys unes 300 persones de confessió cristiana han mort en nous enfrontaments ètnic-religiosos durant el primer cap de setmana de març a Dogo Nahawa, als voltants de Jos, capital de l’Estat de Plateau, al Middle Belt –el cinturó central de la part nord de Nigèria-, límit entre el nord del país, poblat majoritàriament per musulmans, i el sud, de majoria cristiana; on actes de violència similars, en particular a Kuru Karama, van causar el gener passat unes 500 víctimes mortals de confessió musulmana.

Aquests episodis de violència portats a terme per grups avalotadors carregats amb revòlvers, escopetes i matxets, es produeix en un moment difícil per a Nigèria. El President, Umaru Yar’Adua, segueix massa malalt per poder governar i tot i que el Vicepresident del país, Goodluck Jonathan, intenta fer valer la seva autoritat, l’absència del primer ha creat un buit de lideratge, especialment després de la crisi generada per l’intent d’atemptat contra un avió d’Amsterdam a Detroit reivindicat per Al-Qaeda per part d’Umar Abdulmutallab i arran de les tensions ètnic-religioses d’arreu del país, ja que l’assumpció total de les competències de Yar’Adua (provinent del nord) per part de Jonathan (provinent del sud), amenaça amb desestabilitzar el fràgil acord de poder compartit i repartit (power-sharing agreement) entre el nord i el sud de Nigèria.

Amb gairebé 160 milions d’habitants que s’integren en més de 250 grups tribals, Nigèria, el país més poblat d’Àfrica i principal productor de petroli, està caracteritzat pel fet que gran part de les diferències per qüestions polítiques, religioses i territorials es dirimeixen en confrontacions armades, com posen de manifest conflictes com els del Delta del Níger, O’odua Peoples Congress, Biafra, Bakassi Boys o Arewa Peoples Congress, entre d’altres.

Prèviament, a l’Estat de Plateau, ja hi van tenir lloc greus actes de violència sectària, amb altíssimes xifres de víctimes mortals i nombrosos desplaçats interns, els anys 2001, 2004, 2006 i 2008. Tanmateix, destaca també el conflicte armat al Middle Belt, durant l’estiu de 2009, entre les forces de seguretat nigerianes i la secta radical islàmica Boko Haram. Els conflictes, reduïts a lluites entre cristians i musulmans, han provocat la mort de més de 13.500 persones des de 1999 en tota Nigèria.

L’àrea de Jos ha estat sota toc de queda imposat pels militars des del gener. No obstant, no està clar com els atacants van aconseguir eludir-ho per perpetrar la matança. La causa inicial de l’escalada de l’últim episodi continua confusa: alguns testimonis citen un desacord sobre el reconstruir de cases destruïdes durant els disturbis de 2008, alguns citen una trifulga generada per un partit de futbol, i d’altres la crema d’esglésies i mesquites. No obstant, les causes de la violència sectària estan ancorades més enllà de la religió i en definitiva aquestes són principalment polítiques, econòmiques, identitàries, de pertinença, de corrupció i impunitat i sobre la propietat de la terra, expresades amb represàlies i venjances tribals. D’aquesta manera, es pot afirmar que la causa immediata del conflicte pot ser analitzada a través de la dicotomia, artificial, entre ‘indígena’ i ‘colon’, per la lluita pels recursos. En altres paraules, les comunitats s’enfronten per l’accés als recursos (el control del poder de l’Estat i a les institucions locals ha de ser vist com un recurs), però ràpidament es recórrer la mobilització amb reivindicacions de dret basat en l’origen ètnic, lloc d’origen i la religió.

S’enten la dicotomia com la disputa històrica entre els ‘indígenes’, majoritàriament d’ètnia Berom i cristians, que controlen les institucions de l’Estat de Plateau, i els ‘colons’ d’ètnia Fulani-Hausa (més allà del lloc de procedència dels seus avantpassats, ara es consideren Jasawa) i musulmans. Tot i que aquestes tensions es remunten al començament de la independència nigeriana, aquestes s’han accentuat arran de les contradiccions existents entre varis articles de la Constitució de 1999 alhora de definir ciutadania i qui és ciutadà dels Estats, i per la política del govern federal en l’ús de l’status d’indígena en determinar l’accés, limitat, a les oportunitats d’ocupació i recursos, com ara la terra cultivable, fins acabar desencadenant violència i lluita armada descentralitzada, i brega entre el govern federal, el governador de l’Estat de Plateau Jonah Jang i el líder regional Jasawa Saleh Bayari arran de la gestió de les revoltes i massacres, la impunitat dels perpetradors i l’absència de investigació judicial i polítiques de reconciliació.

D’aquesta manera, la intervenció en els més alts nivells del govern, la cooperació entre els principals líders religiosos per contenir l’espiral i la participació de les Nacions Unides (ja sigui via un desplegament de peacekeepers, etc), ha de ser una prioritat si vol evitar la desintegració de Jos en una zona de guerra, ja que les possibilitats de repetició de matances civils són altes.

Actualització 28 de desembre de 2010

Goodluck Jonathan és des de maig President del pais en substitució de Yar’Adua, mort després de patir pericarditis. Jonathan nomena a Namadi Sambo (provinent del nord) com a Vicepresident i durant gener de 2011 ha de concorrer, dins del seu partit, en unes enceses primaries contra Atiku Abubakar (provinent del nord) on de nou es questionen els equilibris de poder compartit i repartit entre el nord i el sud de Nigèria.

A l’Estat de Rivers, actes de violència sectària entre les comunitats K-Dere i B-Dere, enfrontades entre altres pel partit de futbol entre el Manchester United i Arsenal, han deixat almenys 18 morts durant desembre.

Noves explosions deixen almenys 80 morts de la comunitat cristiana a Jos i sembren el panic i el caos a la regió. L’atac a Jos i la crema d’esglésies a Maiduguri, Estat de Borno, nordest nigerià s’han produit durant la Nit de Nadal i Sant Esteve. Enfrontaments i protestes veinals als carrers. Tot i que l’autoria és discutible, ja que encara no s’ha pogut constatar, Jama’atu Ahlus-Sunnah Lidda’Awati Wal Jihad (Persones Compromeses amb els Ensenyaments del Profeta per la Propagació i la Gihad), se l’atribueix amb un comunicat. Són difuses també, les possibles connexions entre aquest grup i Boko Haram. Tanmateix, es continuen produint al nord del país, enfrontaments letals entre Boko Haram i les forces de seguretat.

Cases cremades a Jos. Foto: Pius Utomi Ekpei

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s